ACTUALITAT

Mariona Caldentey: “Sóc una boja del futbol”

Foto: Germán Parga

ENTREVISTES 04 de març 2020 - Confederació Mundial de Penyes

La mallorquina es jugadora del FC Barcelona Femenino desde la temporada 2014/15. Asegura que no es complicado llegar al éxito, sino mantenerse. Culé de toda la vida, es peñista desde pequeña de la Penya Barcelonista Els Tamarells, una de las más multitudinarias de todo el movimiento aglutinando a casi 1.500 miembros. La relación entre la delantera y la peña de Felanitx es muy estrecha, hasta el punto de que la entidad encabezó la iniciativa del cambio de nombre del campo de fútbol local, recogiendo más de 2.500 firmas. Ahora juegan en el “Camp de Futbol Es Torrentó Mariona Caldentey Oliver”.

«Ponerlo todo patas arriba. Cuestionar los axiomas. Cambiar las normas.» Aquesta sentència es pot llegir a l’Instagram de la Mariona Caldentey: La seva xarxa social preferida, on té més de 56.000 seguidors. I potser, tot i ser només una frase, és la millor fotografia d’aquesta jugadora menuda, cabuda i alegre –ho diu ella– que forma part de la columna vertebral de l’equip i de la manera d’entendre el futbol que té l’equip femení; ara per ara, un dels exemples més purs de l’ADN Barça. 

«Nosaltres sempre volem la pilota. Ataquem i defensem amb la pilota. És la nostra manera d’entendre el futbol, el nostre llenguatge. Quan va arribar Lluís Cortés a l’equip ho va deixar ben clar: jugar aquest estil de futbol no és una opció. És una obligació. I la veritat és que ens divertim molt jugant tot i que és molt més difícil del que la gent pensa. La complexitat és molt gran i no tothom pot fer-ho de seguida. Per això hi ha grans jugadores o jugadors que necessiten un temps per acabar d’acostumar-s’hi. Ara, quan ho aconsegueixes és molt divertit i si, a més, tens la sort de coincidir, com em passa a mi, amb gent que ve amb l’ADN de sèrie, com l’Alexia i l’Aitana, aleshores tot és més senzill.»

Aquest any fa els 24. És internacional i una de les indispensables. Du el 9 a l’esquena i fa 1,64 perquè el futbol també pot ser dels petits, com ho va ser amb el Barça de Xavi, Iniesta i Messi.

«Són els meus referents. Tampoc no soc molt original, ja ho sé, però a mi encara m’ha agafat amb referents nois. Potser això també anirà canviant. El meu ídol és Messi, com el de tantíssima gent.»

Amb Messi no hi ha parlat mai, tot i compartir Club i, de vegades, actes i fotografies. Sona vergonyosa quan en parla, però no ha estat aquesta qualitat –o defecte– el que l’ha fet arribar tan lluny. De fet, per a moltes noies, els inicis en aquest esport no són gens fàcils.

«No és el meu cas. Soc una privilegiada. Als quatre anys ja sabia que volia jugar a futbol, que volia ser futbolista. Al darrere del meu germà i el meu cosí, jugant al carrer, vaig créixer. El meu pare era el meu entrenador i al principi, de petita, com ens passa a totes, era la nena de l’equip de nens. L’única. Però era un més i vaig ser molt feliç.»

Fins als 14, és clar, quan nens i nenes ja no juguen plegats i la Mariona va fitxar pel Collerense de Palma.

«És un gran club. Ha estat a primera i té un planter impressionant en totes les categories. Allà vaig créixer, vaig tenir partits i vaig aprendre. Vaig sentir que podia fer això, que podia jugar a primera... I del Collerense em va fitxar el Barça. Ja feia temps que m’anava al darrere.»

Tot tan rodó que sembla senzill –i no ho ha de ser– arribar a l’elit...

«Doncs potser més del que es pot pensar. Estic sorpresa fins i tot jo. El complicat no és arribar-hi. El complicat es quedar-s’hi. I jo ho he aconseguit. Estic molt contenta, jugo al Club del meu cor i em sento important. Hi estic molt, molt bé. I la veritat és que ho porto amb normalitat. Soc una boja del futbol.»

Ara em diràs que ets culer de tota la vida...

«Home, i tant! A casa tots ho som. Som molt culers! El meu pare va formar part de la directiva de la Penya Blaugrana Els Tamarells, una de les més importants de l’illa. Sempre fan activitats, és molt viva i no fa pas tant que van inaugurar seu social nova. I jo n’he estat sòcia des de petita. Anava a veure els jugadors o exjugadors que venien i badava amb ells. Ja fa un any que m’han fet sòcia d’honor.»

I ara deus ser tu la que hi va de convidada...

«Doncs sí. I és un luxe. Veus que la teva presència fa feliç la gent, que arrenques un somriure a nens i nenes. I recordes quan qui era al davant eres tu. És de les millors coses que et passen. Veure l’Estadi amb força gent, molts petits, contents... som unes privilegiades... És un reconeixement a la teva feina i això és impagable.»

El femení blaugrana firma les millors entrades de l’Estadi Johan Cruyff. Comença a arrossegar els socis fins a Sant Joan Despí. Assegura diversió, gols, bon futbol i lideratge despòtic a la primera divisió de la Lliga Iberdrola. La qual cosa vol dir alegria, reconeixement... i pressió per a l’equip.

«Sí. No podem perdre. I no ho estem fent. Però tot i les diferències i els marcadors no és tan fàcil. Estem lluny del futbol dels nois, estem creixent i tot va molt ràpid. No es pot comparar una cosa amb l’altra. Però la pressió la tenim igual. El Barça sempre ha de guanyar. Allà on sigui i contra qui sigui.»

És molt jove, però ja s’ha tret el títol de mestra d’educació física. 

«És vocacional i quan acabi el futbol m’hi vull dedicar a Mallorca. Hi ha pocs llocs com la meva illa. A més, el Felanitx ja té un equip femení i això és molt guai

A Felanitx ja és una estrella. Si es busca a la Viquipèdia entre els noms de fills destacats del poble, tot i que no arriben als 9.000 habitants, hi surt gent tan rellevant com Guillermo Timoner, sis vegades campió del món de mig fons, o el pintor i escultor Miquel Barceló. També hi és la Mariona, golejadora internacional i autora del millor gol del mundial sub-20 que va jugar. Quan és a la seva terra viu a Portocolom, amb la família. Un poble petit de 4.000 habitants i tan tranquil com assegura el tòpic que són els mallorquins.

TOTES LES NOTÍCIES