ACTUALITAT

“Ser l’Avi del Barça és una aventura extraordinària”

ENTREVISTES 13 de febr. 2019 - CMP

Des del 1984 Joan Casals és conegut mundialment com l’Avi del Barça. Trenta-cinc anys després fem memòria amb ell sobre algunes de les anècdotes més divertides que l’han convertit en l’avi més global i fotografiat del món.

Ens situem al Trofeu Joan Gamper de l’any 1984. En Joan Casals era al Camp Nou amb la seva dona i els seus tres fills per gaudir d’aquell partit amistós. Tenia poc més de 50 anys i compartia una sèrie de trets característics amb l’Avi del Barça creat per Valentí Castanys, un personatge fictici fins aquell moment. Lluïa una copiosa barba blanca, calvície i una panxa pronunciada. Casualment, va decidir que aquell dia portaria la samarreta del Barça i una barretina, els complements definitius per convertir-se des de llavors en l’autèntic Avi del Barça. Les similituds ràpidament van saltar a la vista dels aficionats i, aquell mateix dia, molts d’ells van començar a demanar-li fotografies. Des d’aquell moment, la vida d’en Joan Casals va canviar per sempre.

 

L’avi més fotografiat del món, i el més feliç

Trenta-cinc anys després, en Joan Casals recorda emocionat totes les experiències viscudes i considera que ha estat “una aventura extraordinària i una oportunitat impensable” que sempre ha intentat “viure al màxim”. La passió pel futbol i, sobretot, pel Club del seu cor, l’anima a visitar el Camp Nou cada vegada que els blaugrana juguen a casa. I, tot i que els seus 85 anys pesen en certa mesura, la intenció i les ganes d’assistir-hi continuen sent les mateixes: “El Barça em dona vida i el fet d’anar a veure els partits i visitar les penyes és com una teràpia”. En Joan explica que sempre ha tingut problemes d’artrosi, però els ha superat gràcies a l’estil de vida que porta. “Convertir-me en l’Avi del Barça m’ha fet disminuir moltíssim el patiment, em sento tan bé que ja no recordo què és el que em fa mal i el que no”.

Tant li ha canviat la vida que, fins i tot, són els futbolistes qui li demanen fer-se fotografies amb ell. Tornant de visitar penyes de fora de Catalunya ha coincidit a l’avió amb alguns jugadors que se li han apropat per fer-s’hi una foto. Gerard Piqué, Jordi Alba, Javier Mascherano i Dani Alves són els primers noms que apareixen al cap de l’Avi, però a la llista també hi figuren altres futbolistes com Marc Bartra, qui li va demanar una foto durant la festa de la penya barcelonista de Sant Jaume dels Domenys, el poble natal de Bartra situat a Tarragona.

I no tan sols personalitats del món de l’esport se li han apropat a demanar-li fotografies. Fa uns cinc anys, en un altre Trofeu Joan Gamper, un parell de mossos d’esquadra el van aturar. Malgrat que la situació podria haver resultat incòmoda per a la majoria dels mortals, no ho va ser per a l’Avi del Barça: els mossos només volien fer-se una foto amb ell. Tampoc alcaldes d’arreu d’Espanya s’estan de demanar-li fotografies quan visita les penyes estatals.

“Soc l’avi més fotografiat del món”, assegura. I no és una exageració. Periodistes d’arreu del món s’han desplaçat fins a Guardiola de Berguedà, on viu, per fer-li entrevistes i reportatges fotogràfics. “Surto en revistes de l’altra punta del món, però jo no cal ni que em mogui”, expressa rient, “tots venen cap aquí, fins i tot a casa meva”. 

 

Una figura global

Al 1974 en Joan i la seva dona van fundar El Recó, el restaurant de Guardiola de Berguedà que, més tard, es convertiria en El Recó de l’Avi. Fa anys que en Joan es va jubilar i va traspassar el negoci als fills, tot i que continua passant-hi usualment. “Sovint em poso a fora a llegir el diari i a parlar amb la gent que ve a visitar-me o passa per allà. Molts se sorprenen al veure-m’hi, venen a dinar sense saber que és el meu restaurant”.

És complicat saber d’on treu el temps, però l’Avi del Barça sempre s’ha mostrat molt agraït amb els col·lectius que el valoren. És president de la Penya Blaugrana de Guardiola i soci de la Fundació Barça Veterans i del Casal de l’Avi Barça, a qui intenta fer visites de tant en tant: “M’agrada molt passar estones amb aquests col·lectius”, reconeix. “M’aprecien molt i em fan sentir estimat. Llàstima que visc lluny i no els puc visitar tant com m’agradaria”.

Tots els que el coneixen saben que en Joan mai té un no per a ningú. És un home agraït i entregat que, durant 23 anys, va acompanyar les delegacions de manera voluntària als diferents actes blaugrana que se celebraven a escala estatal. Va ser l’any 2007 quan finalment se’l va reconèixer com a representant oficial del Club.

 

Un èxit compartit

Fa anys que l’Avi del Barça, per motius de salut i mobilitat, hauria deixat de visitar moltes penyes i assistir en molts actes si no fos pel Ramon Burniol, president de la Federació de Penyes del Bages, el Berguedà i la Cerdanya, qui va signar un conveni amb el Club per poder acompanyar-lo allà on vagi. “En Ramon és com si fos el meu fill, fa anys que el conec i em cuida com un pare, li estaré eternament agraït”. I és que cal agrair l’esforç per preservar el personatge més entranyable, carismàtic i estimat del món blaugrana.

TOTES LES NOTÍCIES